Les impressions de prova són imprescindibles per comprovar com serà el resultat final, encara que fàcilment se substitueix per la visió del PDF en pantalla, és convenient sol·licitar impressions de prova: Això et permetrà comprovar que tot està al teu gust abans de realitzar la tirada amb el treball final.

És molt important que els arxius que ens enviïs estiguin correctes per evitar tot error en la impressió final i que la qualitat del teu disseny no es vegi afectada.

Per a qualsevol mena d’art final, tant si és un PDF com un altre tipus arxiu AI, INDD, PSD, s’ha de tenir en compte uns requisits bàsics:

• Àrea de contingut i mida de pàgina definitiva. Cal que el teu arxiu tingui la mida de tall real, en mm.
• Imatges de color CMYK. Les nostres màquines treballen amb tintes de quadricromies i no són vàlides les imatges guardades en RGB.
• Imatges en 300 dpi i incloses en el document
• Tipografies incloses en el document
• Si el teu disseny conté alguna reserva de laca o transparència, ho has d’indicar en el disseny per a tenir informació.
• Textos traçats perquè no hi hagi problemes de canvis de tipografia.

Per entendre millor el concepte de resolució, primer hem d’aclarir dos conceptes que solen generar molta confusió: què són els PPP i què són els DPI. Ambdós termes es fan servir per referir-se a la resolució d’una imatge, tot i que cadascú assenyala indicadors diferents:

PPI o PPP – Píxel per polzada

Els píxels per polzada fan referència a la resolució del monitor. En una pantalla estàndard, la resolució que es mostra és de 72 ppp. Per tant, si destinem la nostra imatge únicament per a ús digital, aquesta resolució serà més que suficient. És important tenir en compte que en una imatge digital, la mida es mesura en píxels (alt i ample).

DPI – Punts per polzada

Aquest terme s’utilitza per imprimir i escanejar imatges i fa referència a la resolució i qualitat d’una impressió: com més gran sigui el valor del DPI, més gran serà el nivell de detall del nostre document.

Un altre factor a tenir en compte són els modes de color en què tenim configurat el nostre document. Hem de parar atenció a aquest aspecte, ja que una configuració errònia de color pot portar-nos sorpreses desagradables en rebre el document imprès.

RGB

Aquest mode de color rep el seu nom de l’acrònim “Red, Green, Blue”. Aquesta manera està destinada a disseny de contingut per a monitors (ordinador, televisió, mòbil…) i es treballa amb la informació de color que podem transmetre a través de la llum de la pantalla.

En aquest cas, es dona una síntesi additiva per aconseguir els colors que necessitem. Què significa això? Que a través de la suma dels colors primaris (vermell, verd i blau) podem representar qualsevol color. Es parteix del color negre (absència de llum) quan estem en els valors mínims de cada llum, i obtenim colors més brillants a mesura que augmentem els valors, fins a arribar al blanc en el màxim. En els punts intermedis podrem obtenir qualsevol color a través de les mil combinacions dels valors R, G i B.

CMYK

Aquest mode de color, també conegut com a quadricromia, rep el seu nom de l’acrònim “Cyan, Magenta, Yellow and Key Black”. Aquesta manera s’utilitza per a dissenys d’impressió òfset i es treballa sobre la informació de color que podem transmetre a través de les tintes.

Aquesta vegada, es dona un cas oposat a l’anterior i treballem amb una síntesi sostractiva. És a dir, els colors de manera individual són més brillants que la barreja entre ells. Si barregem els tres colors, obtindrem un to molt fosc. La suma de colors en l’opció amb tintes mai dona com a resultat un negre pur, encara que s’acosti bastant. Per això, necessitarem afegir en la nostra impressió un quart valor: Key Black (negre pur).

És per això, que abans d’imprimir haurem de convertir els colors del document a CMYK, perfil COATED FOGRA 27, ISO 1264, perquè els colors d’impressió siguin tan correctes com sigui possible.

PANTONE

La companyia Pantone posa a disposició dels usuaris un registre de més de 1.100 colors definits per un número únic seguit d’una lletra. D’aquesta manera, han generat un codi de colors estandarditzats que és molt utilitzat en la indústria del disseny. Aquests colors són difícils d’imitar a través del mode CMYK, ja que el sistema Pantone fa servir de base 15 pigments, incloent-hi blanc i negre.

Als programaris de disseny i maquetació podem trobar configurades moltes paletes de color i modes de color diferents: CMYK, RGB, HSB, LAB, HTML. Però a l’hora d’imprimir sempre s’haurà de convertir tota la paleta al mode de color CMYK. Per tant, quan estiguem cercant la paleta de colors perfecta per la nostra feina, si el triem dins del mode de color CMYK, ens assegurarem que el resultat final d’impremta tingui la màxima similitud possible al que nosaltres esperem. Si volem fer servir colors/tintes planes, l’ideal és optar pels colors PANTONE C (paper estucat) i PANTONE U (paper òfset).

Les marques de tall són fonamentals per al guillotinat final en impremta. Aquestes marques indiquen la mida del document i per on volem retallar-la.

En imprimir un document, és probable que es redueixi la seva grandària si no es tenen en compte els marges del document. El conegut com a “sagnat” és el marge exterior (fora del mateix document) i sol ser de 3 mil·límetres.

El marge extern o sagnat se sol utilitzar per a evitar el tall de determinats elements gràfics quan es fa servir la guillotina, mentre que el marge intern està pensat pels continguts tipogràfics. El sagnat és un indicador per a impremta que estableix el punt fins al qual ha d’arribar el document perquè no quedin marges blancs. Això s’implementa per compensar possibles micro desajustos que hi pugui haver en l’ús de la guillotina.

Com ajustar la sang / sagnat d’un document

A continuació, veurem com ajustar el document per activar la sang, en funció del programa utilitzat:

Per activar el sagnat en un document d’Illustrator o Indesign:

• En obrir un nou document: en fer un nou document, ambdós programes ens donen l’opció de triar si volem sang, i els que volem de sang a cada costat del document.
• Activar sang en un document que no la té: per activar l’àrea de sagnat hem d’anar a Arxiu > Ajustar document…

Photoshop no incorpora l’opció d’activar el sagnat, per tant, si volem utilitzar aquest programa i necessitem afegir sang, haurem d’afegir-la manualment en el nostre disseny sumant els mm de sang a la mida total de document.

Un altre concepte important que hem de tenir en compte és l’espai de seguretat. És l’àrea existent entre el disseny i la línia de tall. Aquesta zona no ha de ser envaïda per informació important, ja que està massa propera a la línia de tall i, per tant, és susceptible de ser tallada.

És recomanable no ocupar aquest espai amb textos o informació útil, per una qüestió tant estètica com tècnica. L’espai mínim recomanable és d’uns 5 mm de distància entre el disseny i la línia de tall.